Història

imagen1

Les peces arqueològiques mostren un passat remot, ric i divers: assentaments paleolític del puig d’en Rigau i la vil•la romana de Montfullà; poblat ibèric i camp de sitges d’Estanyol, castells medievals de Bescanó; capelles i masos preromànics de Vilanna. Previuen topònims ibers com Taceram (Ter) i visigòtics com el mas Wualard de Trullars. Les parròquies medievals s’estructuren durant l’alta edat Mitjana sobre quatre vil·les romanes: Vilanna, Montfullà, Estanyol i Bescanó.

El domini comtal es manté a Montfullà i Bescanó, però els endeutaments dels reis fan que els burgesos de Girona comprin rendes i fundin masos on es refugiaran de la fam de 1333 i la pesta negra de 1348.

El segle XV és temps de malvestats. Els edificis són malmesos pels terratrèmols del 1427. Els nous estats europeus pressionen Catalunya. Girona és fortificada per guardar l’entrada a la península. Bescanó comparteix els continus setges sobre la ciutat, la defensa, la destrucció i la sagnia dels tributs que reclamen tant la ciutat com els enemics assetjats.

Durant les guerres carlines a Vilanna es produeixes els afusellaments sumaríssims de carlins (1851) que precipitaren l’abolició del cos dels mossos d’esquadra. Entre la segona a tercera guerra carlina s’implanten les escoles públiques de Bescanó i Estanyol.

Tot just a finals del segle XIX Bescanó comença a sortir de l’Antic Règim : el 1880 es construeix la carretera nacional i el 1893 el tren Girona – Olot. Grober i Bonmatí fan ponts sobre el Ter per accedir a les fàbriques tèxtil, símbol del canvi i progrés socioeconòmic del segle XX.

Esclata la guerra civil, i a Bescanó i Estanyol es formen comitès antifeixistes que assumiran les tasques de defensa i govern municipal fins aconseguir el control polític de l’ajuntament.

Al anys 60, es desenvolupen indústries càrniques, comerços, tallers… que atrauen la immigració de la rodalia. El pantà de Susqueda fa oblidar els aiguats Plega el tren d’Olot. Una guarderia pública substitueix la de la fàbrica. Creix l’eixample i s’edifiquen els primers pisos al barri obrer cases noves.

Dels 80 ençà, s’aprofita l’impulsa econòmic de l’entorn metropolità de Girona, que es tradueix en un creixement urbanístic i poblacional, sostingut i sostenible, dotat de tots els serveix públics que poden tenir i mantenir.

Vull rebre les últimes novetats

Resol: 8 per 9 =